Un blog sobre el dret a la informació de la ciutadania

No és cap secret la greu situació laboral i professional que viu el sector de la comunicació a Catalunya i a l’Estat espanyol. Les dades són esfereïdores i les causes per les quals s’ha arribat a aquesta situació són diverses. La conseqüència de la greu precarietat laboral que hi ha als mitjans repercuteix considerablement en la qualitat de la informació que es dóna a la societat, que comporta conseqüències molt negatives per al dret a la informació de la ciutadania, un dels drets fonamentals en qualsevol societat democràtica. No defensa qüestions tan tangibles com poden ser la sanitat, l’educació, l’assistència social o alguns aspectes de la justícia, però –juntament amb altres aspectes de la justícia– és l’argamassa que lliga l’essència democràtica d’una societat. Aquest blog neix per obrir una finestra a la reflexió sobre el dret a la informació. No pretén ser un recull d’acomiadaments, ERO i pèrdues de drets laborals als mitjans, ni tampoc de les manipulacions informatives que es produeixen diàriament. Això ja forma part de la meva activitat com a periodista sindicalista. Aquest blog pretén anar més enllà d’aquesta circumstància personal i vol ser una porta oberta a tot allò que es fa arreu del món en relació al dret a la informació de la ciutadania.

A l’Estat espanyol, ho tenim reconegut a l’article 20 de la Constitució, i, a Catalunya, a l’article 52 de l’Estatut. Aquest diu textualment:
«Article 52. Mitjans de comunicació social.
1.- Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública, la informació també ha d’ésser neutral.
2.- Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya».

Des de l’SPC, s’està promovent, a través dels grups parlamentaris –i d’acord amb els compromisos electorals contrets per algun d’ells–, la creació d’una ponència parlamentària per desenvolupar legislativament aquest article 52. Això, a molts altres països, ja ho tenen resolt des de fa anys, especialment a Europa i també a l’Amèrica Llatina, on hi ha processos endegats de molt interès alguns dels quals ja han culminat amb avenços molt notables. Amb aquest blog pretenc donar un cop de mà a aquesta tasca recollint les iniciatives que arreu del món hi ha en defensa del dret a la informació a la ciutadania. Confio en el vostre interès.

Advertisements

22 thoughts on “Un blog sobre el dret a la informació de la ciutadania

  1. Pep Martí 31 gener 2014 a les 8:27 Reply

    Moltes felicitats, Quico, i molta sort en aquest bloc que será molt útil pels qui sabem que una ciutadania desinformada dels seus estris de defensa és una ciutadania desarmada.

  2. dardo 31 gener 2014 a les 8:45 Reply

    Dicenque debatir sobre el DI es importante; pero me parece que más importante es que la ciudadanía sepan que ese derecho les pertenece y que los mismos profesionales de la información sepan qué es ese derecho. La ignorancia es supina, así que tienes tarea…

  3. Goretti 31 gener 2014 a les 9:17 Reply

    Ànims Quico, tens molta feina per endavant. Però et seguirem i t’ajudarem.

  4. Xavier Molins 31 gener 2014 a les 9:32 Reply

    Quico, la teva lleialtat per defensar la llibertat, avalen la teva professionalitat i la teva persona. Ànims a la lluita per tal d’aconseguir el dret a la informació de la ciutadania!

  5. Ernest Bascompte 31 gener 2014 a les 13:12 Reply

    Ànims i felicitats, Quico. Espero que molts professionals visitem el teu blog i aprenguem a transmetre aquest dret. No estic segur que fins ara ho haguem aconseguit…. Salut!!!

  6. Josca 31 gener 2014 a les 15:05 Reply

    Enhorabona….per nosaltres que et seguirem.
    Per cert, i per començar el debat, creus que és suficient o és el més rellevant parlar del “dret a la informació”. o haurém d’exigir el “dret a la lliure informació”? Sempre m’ha semblat, -segur que per ignorància-, que el “dret a la informació” pur podria amagar de vegades una informació manipulada. Ja ens ho aclariràs. Salut i bona sort!

    • Quico 2 febrer 2014 a les 19:43 Reply

      Les legislacions sobre el dret a la informació de la ciutadania que hi ha d’altres països parteixen del fet d’intentar garantir que la informació que es dóna no està manipulada

  7. dardo 31 gener 2014 a les 19:04 Reply

    Josca: El DI&Comunicación lleva implícito la emisión y recepcion de información veraz y, en el caso concreto de los medios “veraz, plural, completa y de relevancia pública”; además como señala el art.52 del Estatut en el caso de medios publicos “neutral”. Salud y paz.

  8. AlbertRS 1 febrer 2014 a les 9:53 Reply

    El dret a la informació inclou les eines cognitives i culturals per exigir-lo i exercir-lo en llibertat i amb rigor, tant per qui la genera com per qui la rep. Massa sovint falta la llibertat, massa sovint falta el rigor.

  9. Ricard Cugat 1 febrer 2014 a les 11:21 Reply

    Gràcies, Quico molt necessari en el moment que ens toca viure, et seguim i intentarem aportar des de la trinxera o des fe’l modest ull de fotògraf.
    Ànims!

  10. Enric 1 febrer 2014 a les 11:56 Reply

    Aquesta setmana tenim un cas per discutir. La “destitució” segons diu éll del director de El Mundo: Pedro J. Si fos veritat el seu argument de que és distituït per les pressions pollítiques per donar a coneixer els papers del “cas Bárcenas” es donaría el fet que mentre mentía, manipulaba, inventaba i prevaricaba amb els atentats d’Atotxa durant 4 anys no li va pasar res i ara que pretenía fer de periodista el destitueixen. Tants mèrits acumulats per ser destituït per causes objectives d’atemptats a la deontología professional i va i el destitueixen per revelar la doble comptabilitat del PP. Quin país!

  11. German Sanchez Martinez 1 febrer 2014 a les 14:04 Reply

    Kiko ja saps estic al teu costat pel que faixi falta.

  12. Victor Saura 1 febrer 2014 a les 21:09 Reply

    Quico, et seguiré amb interès. Bona feina!

  13. Quim Marques 2 febrer 2014 a les 8:48 Reply

    Quico, la funció social del periodisme és triple: fer d’àgora pública, fer de contrapoder (la figura del watchdog), i el deure d’instruir. Tots tres en un àmbit democràtic evolutiu.

    Segons el meu parer ja no estem ((de facto) en una democràcia representativa sinó en una altra, coneguda com a democràcia d’audiències, de pitjor qualitat, on els drets dels ciutadans han quedat reduits.

    És, en aquest nou context social, on s’ha d’entendre el paper del periodisme. Un nou paper encara per definir. Entenc que la lluita que planteges és concentra en recuperar l’antic escenari però potser el que hem de veure és com assolir un paper fort (recordeu allò del quart poder?) en el nou escenari del segle XXI.

    • Quico 3 febrer 2014 a les 10:46 Reply

      T’equivoques, l’escenari que plantejo no té res d’antic. És la batalla que hem de fer els periodistes per recuperar la credibilitat perduda i tenir clar que l’única opció de futur passa per tenir clar que la nostra feina és garantir el dret a la informació de la ciutadania. I la societat n’ha de ser conscient. Com ho és amb el dret a la sanitat, a l’educació, a la justícia i a l’habitatge,

      • Quim Marques 5 febrer 2014 a les 6:44

        No se m’ha entès. No volia donar a entendre que el dret a la informació fos un dret desfasat. Sinó que el marc de la batalla, tal com la defineixes, ha canviat. Els ciutadans es poden informar per internet de manera massiva. Ara, si tenim algun problema en aquest sentit, és l’excés d’informació. Aleshores el periodista el que ha de fer és de curator (entre altres tasques)

    • Pedro 3 febrer 2014 a les 15:18 Reply

      Poc espai per un plantejament tant interesant Quim. Crec que estic d’acord amb tú. Sería bó trobar espais i moments per aprofundir en aquests debats vitals per el futur de la professió. Content de tornar a parlar amb tu, Quim.
      I gracies Quico per estar sempre on se t’espera 😉

      • Quim Marques 5 febrer 2014 a les 6:46

        Pedro, aquest és un espai més de reflexió i debat. És bo fer-ho servir. I agrair al Quico per endegar-ho.

  14. martaribas 3 febrer 2014 a les 8:35 Reply

    Un bloc més que necessari!! Des del Parlament també et seguirem.

  15. Quim Marques 5 febrer 2014 a les 6:40 Reply

    Són interesants les reflexions de Frank La Rue sobre el quart poder (a la xarxa)

    http://blogs.publico.es/el-cuarto-poder-en-red/2014/02/04/internet-debe-ser-de-acceso-gratuito/

  16. dardo 9 febrer 2014 a les 18:00 Reply

    En efecto, Quim, la labor de informar y comunicar ha superado a los periodistas “profesionales”. Precisamente, porque han seguido a sus empresas en la tarea de desinformar y, por otro lado, porque hay nuevas herramientas que están haciendo verdad una incipiente libertad de prensa para la ciudadanía. El debate de cómo alcanzar el Derecho a la Información y Comunicación, por lo menos en la iberia española, está lejos de los foros periodísticos donde se sigue debatiendo sobre licenciaturas, colegios y autorregulación de los medios, mientras la realidad de la comunicación nos pasa por encima.

    • Quim Marqués (@Quim_Marques) 10 febrer 2014 a les 8:37 Reply

      De acuerdo Dardo. De hecho, el periodismo ha de replantearse muchas cosas. Una de ellas, el papel de watchdog. Las redes sociales cumplen en la actualidad ese papel.de manera mucho más eficiente.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: