El Gamonal com a exemple

Mery Barranco és una dirigent veïnal del Baix Llobregat que ara també s’ocupa del programa Línia de Servei que emet la Televisió d’Esplugues. A l’espai s’aborden tot tipus de problemàtiques socials que tenen a veure amb les necessitats de les persones. Una de les qüestions que li preocupen és la informació i com la ciutadania pot fer valdre els seus drets en aquest àmbit. De fa temps, per tractar aquests afers ha comptat amb la col·laboració del Sindicat de Periodistes de Catalunya, concretament la del company Dardo Gómez, expresident de l’SPC i exsecretari general de la FeSP. Dimarts passat 28 de gener m’hi vaig estrenar jo i el punt de sortida del debat –en el qual també hi va participar la periodista Gisela Yll aportant les dades informatives per centrar la conversa–, va ser la mobilització veïnal al barri de Gamonal, a Burgos. No m’estendré sobre la naturalesa del conflicte perquè hores d’ara ja és prou coneguda i, a més, no és l’objecte d’aquest blog. Però sí que hi ha un aspecte fonamental, que és el paper d’alguns mitjans de comunicació i d’alguns periodistes en el cobriment de la notícia.

El primer element esperpèntic és que el principal constructor de la ciutat castellana i promotor urbanístic del polèmic projecte és al mateix temps el propietari de Diario de Burgos. Antonio Miguel Méndez Pozo ha posat el rotatiu al servei dels seus interessos com a empresari del totxo. Per tant, la informació que han rebut els lectors ha estat distorsionada en funció d’aquests interessos, com ha estat públic i notori mentre Gamonal ha ocupat els principals titulars periodístics. Aquesta situació mostra amb tota la seva cruesa els efectes de la manca de regulació a l’Estat espanyol del dret a la informació de la ciutadania. En algunes de les normatives que s’estan implementant a diversos països –principalment ara a l’Amèrica Llatina– s’estableix entre d’altres coses que les empreses i els empresaris dels sectors estratègics no podran ser accionistes de mitjans de comunicació. Això inclou, per exemple, els bancs o la indústria energètica. Si a la pell de brau es fes alguna cosa similar –desenvolupant legislativament l’article 20 de la Constitució–, probablement també caldria incloure-hi el sector constructor i immobiliari per evitar episodis com el que s’ha viscut a Burgos.

No es pot deixar al marge altres barbaritats comeses pels professionals de la informació en aquest conflicte, com inventar-se situacions que no s’havien produït com l’assalt als comerços del barri. Els efectes de la manca de regulació del dret a la informació es veuen constantment però arriben al seu màxim exponent quan es produeixen situacions de gran impacte informatiu. En l’accident d’un tren a l’entrada de Santiago succeït l’estiu passat o l’assassinat d’una nena presumptament comés pels seus pares, també a Galícia, en són exemples paradigmàtics. Per tant la millor manera d’evitar-ho és fer una llei que estableixi quins són els drets i els deures dels periodistes per garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç i de qualitat. Diuen els autoreguladors que és molt clar que no es pot mentir i que per això no cal fer una norma. També és molt clar que no es pot matar i es va haver de tipificar-ho al Codi Penal per castigar els que ho fessin.

Anuncis

Tagged: , ,

One thought on “El Gamonal com a exemple

  1. Mery Barranco 31 gener 2014 a les 23:10 Reply

    Gràcies per la vostra referència, gràcies a professionals com vosaltres, hem obert els ulls al dret a l’informació, seguirem treballant per aquests dret,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: