Pedro J. tasta el seu xarop

L’amic Enric Bastardes suggereix en un comentari en la presentació d’aquest blog parlar de la destitució de Pedro J. Ramírez com a director d’El Mundo. Diu l’Enric: «Aquesta setmana tenim un cas per discutir. La “destitució” –segons diu ell– del director d’El Mundo: Pedro J. Si fos veritat el seu argument que ha estat destituït per les pressions polítiques per donar a conèixer els papers del cas Bárcenas es donaria el fet que mentre mentia, manipulava, inventava i prevaricava amb els atemptats d’Atocha durant quatre anys no li va passar res i ara que pretenia fer de periodista, el destitueixen. Tants mèrits acumulats per ser destituït per causes objectives d’atemptats a la deontologia professional i va i el destitueixen per revelar la doble comptabilitat del PP. Quin país!» La cúpula del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, enutjada per les revelacions d’El Mundo sobre l’afer del finançament del partit, va castigar el rotatiu de Pedro J retirant-la la publicitat institucional, fet que va minvar els ingressos d’Unidad Editorial en uns 15 milions d’euros. A partir d’aqui, els esdeveniments s’han precipitat. Però ha estat bonic escoltar Pedro J. fent una defensa tan aferrissada de la professió com ara quan l’han fet fora. Però feia molt de temps que no se li sentia. I ens podem remuntar molt més enllà de la seva campanya conspirativa al voltant de l’11-M.

Des de fa molts anys, diverses organitzacions professionals i sindicals del sector han intentat regular el dret a la informació a l’Estat espanyol i a Catalunya. Quan arriben les campanyes electorals aquestes entitats intenten que els candidats assumeixin compromisos en aquesta línia. L’any 2004, previ als comicis que havien de portar José Luis Rodríguez Zapatero a la presidència del Govern espanyol, el llavors candidat socialista es va comprometre en una carta enviada a qui en aquells moments era el secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Enric Bastardes, prometent que ho faria en cas de victòria electoral, com així finalment va ser. Tot i això, va costar enormes esforços –que un dia caldrà explicar– que el que llavors es coneixia com Estatut del Periodista Professional (EPP) comencés un tràmit parlamentari que no va arribar enlloc perquè aquell projecte va batre tots els rècords de pròrroga de la tasca en comissió. Però una cosa sí que va aconseguir: que, per primera vegada, tots els mitjans de comunicació sortissin units per aturar-lo perquè suposava, entre altres coses, limitar els seus abusos informatius i manipulacions que fa anys que practiquen. El diari de Pedro J fins i tot va fer un editorial exclamant esverat «un estatuto todavía peor que el catalán», frase que, en l’horitzó de l’any 2006 i 2007 i en boca de l’inefable Ramírez, tothom sabrà posar al seu lloc.

Si no hagués posat tants obstacles a l’EPP –que ara intenta de nou el seu camí amb el nom de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania (LOGDIC)– ni ara hauria d’haver claudicat a les pressions de les quals es queixa però tampoc abans hauria pogut caure en la manipulació i mentida més barroera que molts hem denunciat amb el mateix èxit que ell ara ha tingut.

Anuncis

Tagged: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: