Els mitjans locals de comunicació, en perill

Una gran majoria dels ajuntaments i les entitats municipalistes espanyoles han posat en marxa un procés per recórrer al Tribunal Constitucional la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) en entendre que afecta greument les seves competències. Més de 3.500 ajuntaments, liderats pel de Barcelona com a més important entre els impugnants, han signat un acord per concretar aquesta iniciativa. El PP argumenta qüestions d’eficiència i eficàcia financera, objectiu lloable on s’apliqui però que no es pot fer a costa de qüestionar els drets de les persones i els serveis que l’administració més pròxima al ciutadà presta a la societat. Què té a veure aquesta qüestió amb aquest blog? Molt senzill: un dels serveis que es pot veure terriblement afectat –ho alertava recentment el Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA)– són els mitjans de comunicació local, de gran incidència en àmplies zones del país.

Els mitjans de comunicació locals són d’una gran importància per reforçar la cohesió social de les col·lectivitats a les quals es dirigeixen. Si aquests, a més, són de titularitat pública, encara més. No perquè els privats no estiguin sotmesos a les mateixes normes deontològiques, però en els públics cal ser molt més rigorós en aquest aspecte i han de disposar de mecanismes que vetllin per aquests principis. L’LRSAL posa en perill aquests mitjans perquè limita les competències i els recursos de les entitats locals. Al marge d’altres aspectes de la llei sobre els quals hi ha gent que hi entén molt més que jo, en aquest –que també hi ha gent que hi entén molt més que jo però almenys, d’aquest, en sé una miqueta– suposa una greu minva en els drets de la ciutadania. Hi ha molts municipis on l’única informació que reben de la seva localitat és a través dels mitjans locals, siguin públics o privats o sigui quin sigui el suport pel qual es distribueixen.

Aquest és un fet capital perquè sense aquest tipus de mitjans es perd un element essencial per potenciar la cohesió i la integració social dels diferents col·lectius que hi ha en un territori. Són l’única alternativa que tenen les entitats i els moviments socials de cada lloc per difondre i donar a conèixer la seva tasca i perquè algú se’n faci ressò. Els mitjans locals ni són un dret dels periodistes que hi treballen, ni són (o no han de ser) un instrument de poder de les autoritats municipals, sinó que són una eina imprescindible per a les persones de cada poble o ciutat, sigui més gran o més petita. Cadascuna d’elles ja trobarà la manera de dimensionar la ràdio o la televisió a les seves necessitats. Una altra cosa seria que un dels objectius de la llei sigui liquidar a cop de decret la radiotelevisió pública de proximitat per afavorir l’aparició d’oferta privada, poc pendent d’aquests principis de cohesió social i més atent a interessos d’un altre tipus. Que al Partit Popular li molesten els mitjans públics ja n’hi ha prou mostres i no cal incidir-hi més.

D’altra banda, no convé oblidar el que suposaria per al sector el tancament massiu de mitjans locals. Si ja ara, la comunicació és el segon sector –per darrera de la construcció– que més pèrdues d’ocupació ha registrat en termes relatius, aquest panorama no faria més que agreujar-se. I la conseqüència directa seria aprofundir en la  degradació del panorama comunicatiu a Catalunya i en el conjunt de l’Estat espanyol  i un atac més al dret a la informació de la ciutadania.

Advertisements

Tagged: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: