La persecució als periodistes a l’Amèrica Llatina

Gairebé 50 professionals de la informació (47) han estat atacats en els quatre primers mesos de l’any al Perú. En aquests 120 dies del 2014, s’han denunciat 15 amenaces / assetjaments, 14 agressions físiques, set pressions jurídiques, sis entorpiments a l’exercici periodístic, dues més a la circulació de la informació, dos segrestos i un robatori. Un d’aquests atacs va ser el 27 d’abril passat el llançament per part d’un desconegut d’un artefacte explosiu contra el domicili del director d’un diari de Barranca, a la provincia de Lima. El 21 d’abril passat es van complir deu anys de l’assassinat del periodista Alberto Rivera Fernández, que denunciava a través del seu programa radio, la relació de Luis Valdez Villacorta, exalcalde del municipi de Coronel Portillo, amb el tràfic de fusta, de drogues i altres  suposades irregularitats en la gestió d’aquest ajuntament. Valdez Villacorta va ser jutjat com autor intel·lectual del crim sent absolt en primera instància. L’Associació Nacional de Periodistes de Perú (ANP) apunta que la Cort Suprema peruana podria declarar la nul·litat d’aquesta resolució. L’ANP ha aprofitat aquest aniversari per reclamar un cop més que «s’acabi la impunitat al Perú» dels atacs contra els periodistes.

Però aquest no és l’únic cas a l’Amèrica Llatina on es denuncien agressions als professionals de la informació. I el cas més sagnant amb tota seguretat és el de Mèxic, on els assassinats de periodistes són ja una tràgica notícia habitual. Però al 2013, el Brasil, amb cinc periodistes que van perdre la vida, el va superar en aquest tràgic rànquing, segons es desprèn de l‘Informe Anual de Reporters Sense Fronteres. Guatemala, Hondures i Colòmbia també són països hostils als periodistes que volen informar. Ho pateixen especialment aquells que volen fer-ho sobre les activitats del narcotràfic organitzat. El mateix informe d’RSF reconeix que en aquells països on s’han reduït les taxes de violència ha estat perquè ha augmentat l’autocensura dels professionals. La conseqüència de tot plegat és el retrocés en el dret a la informació.

En altres països del continent també hi ha problemes –de menor o de més gran volada– i tot plegat configura un panorama en el qual els periodistes no disposen del millor entorn per fer la seva feina amb llibertat. En alguns països s’estan fent passes importants amb la promulgació de lleis reguladores de la informació i la comunicació força avançades, però el poder de determinades estructures de poder segueix mostrant-se implacable amb qui els hi planta cara. Les noves legislacions llatinoamericanes en aquest àmbit són exportables a tot el món però en aquests països fan falta polítiques i accions fermes decidides a protegir encara més la feina dels periodistes, especialment en aquells àmbits on es generen més enemistats. La Federació de Periodistes de l’Amèrica Llatina i el Carib (FEPALC) –que agrupa els sindicats de periodistes del continent– aporta prou dades sobre aquesta situació. En qualsevol cas, allà on s’han impulsat noves regulacions de la comunicació –Uruguai, Equador, Bolívia…– és on hi ha menys riscos per als periodistes.

Hem començat per Perú perquè, a banda de ser un dels països on és més dur ser periodista, l’estadística dels quatre primers mesos exigeix un interès de les autoritats molt superior al demostrat fins ara en defensa de que els professionals puguin treballar amb la llibertat que necessita la ciutadania per poder disposar d’una informació de qualitat.

Advertisements

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: