Tret de sortida a l’article 52 de l’Estatut

El desenvolupament de l’article 52 de l’Estatut –que es refereix a les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania– acaba de fer la seva primera passa. Tímida, però la primera. El Parlament de Catalunya ha aprovat una esmena d’ICV-EUiA a una moció de la CUP per «iniciar el diàleg amb representants de la societat civil i del sector periodístic i audiovisual per a redactar una Llei del dret a la Informació que desenvolupi l’article 52 de l’Estatut i que defineixi també els drets i deures dels professionals de la informació, com a garantia d’una informació veraç i de qualitat». Abans d’això, però, entre CiU i el PP havien trinxat la moció presentada per la CUP-AE per la democratització de l’espai comunicatiu català amb un repartiment més just que l’actual de les freqüències de ràdio i de televisió

Aquesta resolució del Parlament, tard o d’hora, hauria de culminar amb la creació d’una ponència parlamentària que desenvolupés l’article 52. Però la pilota ara està en mans del Govern, que hauria de tenir aquesta qüestió com a essencial per millorar la qualitat democràtica del país. La moció aprovada per la Cambra catalana no deixa de tenir un regust agredolç perquè si bé l’article 52 ha entrat per primera vegada en l’agenda política, pel camí ha caigut la regulació dels mitjans comunitaris en la línia del que  reclamen els moviments socials.

 

 

‘Jo no manipulo’

«Eu non manipulo. E ti?» és el nom d’un blog que ha activat el comitè d’empresa de la Televisió de Galícia «per denunciar la manipulació informativa que pateix el canal públic i per reclamar la creació de l’Estatut Professional que estableix l’article 36 de la Llei 9/2011 de 9 de novembre dels mitjans públics de comunicació audiovisual de Galícia, que contempla la creació d’un consell d’informatius per a la  Corporació RTVG». En aquest blog es recullen aquelles notícies que han estat publicades en altres mitjans de comunicació relatives a qüestions de les quals la televisió pública gallega no se n’ha fet cap ressò. El darrer cas és la proposta presentada per l’oposició parlamentària i que va ser rebutjada pel PP per tal que els menjadors escolars romanguessin oberts durant els mesos d’estiu per tal de poder atendre els infants en risc de pobresa i que a casa seva no els poden alimentar com caldria.

Els periodistes d’RTVG van posar en marxa aquesta web fa poc més d’un any. Així, si un dia el PP iniciés un setge contra la radiotelevisió pública gallega, com ha fet en altres llocs de l’Estat –Illes Balears, País Valencià, Madrid…– quedarà clar que els professionals han denunciat les manipulacions perpetrades pels responsables de la cadena, que han posat les emissores al servei dels seus interessos polítics. Això, com s’ha vist amb la màxima cruesa al País Valencià i a Madrid, provoca una pronunciada davallada de les audiències fins al punt que els mitjans públics afectats deixen de ser útils com a instrument de manipulació i, llavors, el partit responsable, el PP en la majoria de les ocasions, argumenta aquest factor per justificar el possible tancament. No és que a Canal 9 i a Telemadrid els periodistes no denunciessin el que hi succeïa, que ho van fer malgrat alguns ara no neguin, però ja ningú podrà culpar els treballadors d’RTVG de no haver-ho fet.

Dret a saber, dret a estar informat

«Les persones tenen el dret a saber» és el nom d’una campanya internacional en la qual més de 250 organitzacions d’arreu del món reclamen una transparència més gran sobre les negociacions que estan duent a terme representants dels Estats Units i de la Unió Europea per al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès). Argumenten els promotors d’aquesta iniciativa –entre els quals hi ha sindicats, consumidors, moviments socials i ong per al desenvolupament, i observatoris sobre transparència– que aquest serà el tractat comercial bilateral més important de la història «amb uns impactes que afectaran enormement les vides de les persones a tots dos costats de l’Atlàntic». Les parts que negocien el TTIP argüeixen que el secretisme d’aquest procés és inevitable ja que és un afer de relacions internacionals. Els defensors de la transparència, però, creuen que la ciutadania «té dret a saber què és el que s’està posant sobre la taula i com s’estan prenent les decisions.» Afegeixen que és imprescindible un debat democràtic «perquè són les persones i no les empreses les que han de poder participar en una discussió sobre quina economia, quin entorn i quin futur volem».

Aquest dilluns 2 de juny es celebrava a Madrid un acte per promocionar el TTIP a la Casa de América en el qual hi participaven representants dels governs espanyol i nord-americà així com de les empreses més importants. Els opositors a aquest tractat havien convocat una protesta coincidint amb la sessió per denunciar –entre altres qüestions que critiquen– l’opacitat amb què s’estan duent a terme les converses. Una portaveu d’Amigos de la Tierra –una de les organitzacions que a nivell internacional coordina el rebuig al TTIP– explica que s’estan fent actes a diferents punts de l’Estat espanyol per informar sobre el que hi ha en joc en aquestes converses.

Un cop més ens trobem davant d’un cas on a la ciutadania se li nega l’accés a informació bàsica. El novembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de la Transparència –com sempre, l’Estat espanyol gairebé l’últim en aprovar una normativa d’aquest estil– en la qual es fixen aquells aspectes dels quals la societat en podrà saber els detalls. Sobre això, durant el procés parlamentari de tramitació, l’Oficina del Representant per a la Llibertat dels Mitjans de Comunicació de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), va assegurar que no s’hi especifica que l’accés a la informació de la ciutadania «és un dret fonamental vinculat a la llibertat d’expressió.» Òbviament, aquest no és un problema que es derivi de la normativa espanyola perquè en aquesta campanya en favor d’una major transparència en les converses per al TTIP hi participen organitzacions socials de bona part dels països implicats en el tractat. Però potser és un indicador que les normatives europees sorgides després de la II Guerra Mundial i que es limitaven a fixar els drets i deures dels periodistes per garantir el dret a la informació de la ciutadania comencen a ser obsoletes. Ni Catalunya ni Espanya tenen ni tan sols aquest mínim europeu i ara que és a punt de constituir-se el nou Parlament Europeu seria el moment que el continent fes passes endavant en aquesta línia i acostar-se al que preveuen algunes legislacions llatinoamericanes, molt més avançades i ambicioses en aquest sentit. Catalunya està elaborant la seva pròpia llei de transparència, però encara està en tràmit parlamentari i fins i tot un pèl aturada ja que el Govern i els principals grups que li donen suport tenen en aquests moments altres prioritats legislatives en aquest àmbit com és, per exemple, la Llei electoral.