Una pel·lícula semiclandestina

Aquests dies s’està celebrant el festival de cine de Sant Sebastià, un dels més prestigiosos a escala internacional. En el decurs del certamen s’ha pogut veure fora de competició una pel·lícula catalana, Ciutat morta, dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega. Està basada ens uns fets succeïts a Barcelona el 4 de febrer de 2006, quan la Guàrdia Urbana va desallotjar un edifici ocupat, el Palau Alòs, al carrer Sant Pere Més Baix, al costat del Palau de la Música. Aquesta acció va derivar en un enfrontament entre els agents i ocupants a resultes dels quals un dels policies va quedar greument ferit a conseqüència de l’impacte d’una pedra al cap, en estat de coma, i diversos joves van ser detinguts i posteriorment empresonats. L’afer va convertir-se en una qüestió de presumpta corrupció policial quan les versions d’uns i altres no van coincidir i encara s’hi va afegir més tragèdia quan una de les noies implicades, Patricia Heras, es va suicidar al 2011 durant un permís penitenciari. Heras havia estat condemnada per llençar una pedra, extrem que ella va negar sempre assegurant que mai havia estat als llocs dels fets. Dilluns 22 de setembre Ciutat morta –centrada en la vida de Patricia i la seva faceta de poeta– va ser exhibida a Sant Sebastià.

Els responsables de la pel·lícula es van queixar al llarg de tot el dia a través de les xarxes socials que la televisió i la ràdio pública catalana els havien ignorat, sense parlar del film. Tampoc ho van fer bona part dels mitjans privats. Cal recordar que Ciutat morta havia estat presentada al festival de Màlaga aquest mateix any on va ser guardonada com el millor documental. Només al vespre, l’informatiu de Catalunya Ràdio, Catalunya vespre, va incloure unes declaracions de Xavier Artigas. Segons Media.cat, TV3 emetrà la pel·lícula en el decurs de la temporada 2014-15.

El cas contrasta amb altres pel·lícules catalanes en altres festivals que han obtingut un ressò molt més considerable per part dels mitjans catalans. Ciutat morta s’endinsa en els aspectes més tèrbols del poder i aquesta circumstància segurament ha fet més incòmode fer-se’n ressò perquè grata un episodi amb aspectes força controvertits sobre l’actuació policial. TV3 i Catalunya Ràdio, en relació a altres mitjans públics, s’han guanyat merescudament un prestigi. També en relació a una gran part de mitjans privats, tan obligats com els públics a no manipular, a no tergiversar ni amagar informacions de rellevància. Per això queden en evidència quan una pel·lícula tan molesta com aquesta no rep el mateix tracte que altres films en situacions similars.

Segurament aquest no és un dels grans temes del moment però el dret a la informació de la ciutadania també es vesteix amb tot allò que la quotidianitat ens ofereix. I en un context com l’actual d’una certa involució democràtica a Catalunya i a Espanya, passar per alt una història amb presumptes abusos policials de rerefons embruta una trajectòria. No sabrem si el Catalunya vespre va parlar de la pel·lícula per interès propi o pel rebombori suscitat en les hores prèvies però sempre es podrà pensar que Ciutat morta –que, d’altra banda, recorda el títol d’una excel·lent òpera de Erich Wolfgang Korngold– ha estat bandejada pels mitjans per la seva temàtica crítica amb el poder. I en una societat democràtica això no és el millor que pot passar.

Advertisements

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: