Category Archives: Transparència informativa

Pedro J. tasta el seu xarop

L’amic Enric Bastardes suggereix en un comentari en la presentació d’aquest blog parlar de la destitució de Pedro J. Ramírez com a director d’El Mundo. Diu l’Enric: «Aquesta setmana tenim un cas per discutir. La “destitució” –segons diu ell– del director d’El Mundo: Pedro J. Si fos veritat el seu argument que ha estat destituït per les pressions polítiques per donar a conèixer els papers del cas Bárcenas es donaria el fet que mentre mentia, manipulava, inventava i prevaricava amb els atemptats d’Atocha durant quatre anys no li va passar res i ara que pretenia fer de periodista, el destitueixen. Tants mèrits acumulats per ser destituït per causes objectives d’atemptats a la deontologia professional i va i el destitueixen per revelar la doble comptabilitat del PP. Quin país!» La cúpula del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, enutjada per les revelacions d’El Mundo sobre l’afer del finançament del partit, va castigar el rotatiu de Pedro J retirant-la la publicitat institucional, fet que va minvar els ingressos d’Unidad Editorial en uns 15 milions d’euros. A partir d’aqui, els esdeveniments s’han precipitat. Però ha estat bonic escoltar Pedro J. fent una defensa tan aferrissada de la professió com ara quan l’han fet fora. Però feia molt de temps que no se li sentia. I ens podem remuntar molt més enllà de la seva campanya conspirativa al voltant de l’11-M.

Des de fa molts anys, diverses organitzacions professionals i sindicals del sector han intentat regular el dret a la informació a l’Estat espanyol i a Catalunya. Quan arriben les campanyes electorals aquestes entitats intenten que els candidats assumeixin compromisos en aquesta línia. L’any 2004, previ als comicis que havien de portar José Luis Rodríguez Zapatero a la presidència del Govern espanyol, el llavors candidat socialista es va comprometre en una carta enviada a qui en aquells moments era el secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Enric Bastardes, prometent que ho faria en cas de victòria electoral, com així finalment va ser. Tot i això, va costar enormes esforços –que un dia caldrà explicar– que el que llavors es coneixia com Estatut del Periodista Professional (EPP) comencés un tràmit parlamentari que no va arribar enlloc perquè aquell projecte va batre tots els rècords de pròrroga de la tasca en comissió. Però una cosa sí que va aconseguir: que, per primera vegada, tots els mitjans de comunicació sortissin units per aturar-lo perquè suposava, entre altres coses, limitar els seus abusos informatius i manipulacions que fa anys que practiquen. El diari de Pedro J fins i tot va fer un editorial exclamant esverat «un estatuto todavía peor que el catalán», frase que, en l’horitzó de l’any 2006 i 2007 i en boca de l’inefable Ramírez, tothom sabrà posar al seu lloc.

Si no hagués posat tants obstacles a l’EPP –que ara intenta de nou el seu camí amb el nom de Llei Orgànica de Garanties del Dret a la Informació de la Ciutadania (LOGDIC)– ni ara hauria d’haver claudicat a les pressions de les quals es queixa però tampoc abans hauria pogut caure en la manipulació i mentida més barroera que molts hem denunciat amb el mateix èxit que ell ara ha tingut.

Les dificultats dels periodistes als jutjats

Els periodistes que cobreixen la informació judicial i de successos s’han queixat de les dificultats que tenen per fer la seva feina a la Ciutat de la Justícia. A finals de l’any passat van enviar una carta al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per mostrar-li el seu malestar, centrat bàsicament en el funcionament del gabinet de premsa de la institució però que no deixar de ser resultat de la política comunicativa del Tribunal. A més, el TSJC, el 15 de gener passat, va adoptar una resolució per limitar la presència dels informadors gràfics en les instal·lacions judicials. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va recullir aquestes queixes en un comunicat fet públic el 21 de gener passat.

Tot això no és nou, no només en l’àmbit judicial sinó també en molts d’altres. L’accés dels periodistes a la informació és una assignatura pendent a Catalunya i a l’Estat espanyol. Molts països ho tenen més resolt que a la pell de brau o estan en vies de fer-ho afrontant la regulació d’aquests aspectes en el seu territori. Europa i l’Amèrica Llatina van per davant en aquesta qüestió. Ara ha estat el TSJC on hi ha hagut el conflicte i fa molt pocs dies en l’entrevista que el president espanyol, Mariano Rajoy, va mantenir amb el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, on el veto a determinats periodistes va suscitar també crítiques de la FeSP

A l’Estat espanyol l’article 20 de la Constitució no ha estat encara desenvolupat, com tampoc ho ha estat a Catalunya l’article 52 de l’Estatut on s’estableixen les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania. L’SPC tanca el seu comunicat assegurant que «aquest afer demostra un cop més la inajornable necessitat de regular el dret a la informació de la ciutadania en la línia de com ho està en molts altres països d’arreu del món.» I per això aquesta organització insta «un cop més a què el Parlament de Catalunya iniciï com més aviat millor el desenvolupament legislatiu de l’article 52 de l’Estatut com, a banda de ser la seva obligació, s’hi han compromès bona part dels grups que formen part de la cambra catalana.» També demana al Congrés dels Diputats que faci el mateix en l’àmbit estatal.