El blog

No és cap secret la greu situació laboral i professional que viu el sector de la comunicació a Catalunya i a l’Estat espanyol. Les dades són esfereïdores i les causes per les quals s’ha arribat a aquesta situació són diverses. La conseqüència de la greu precarietat laboral que hi ha als mitjans repercuteix considerablement en la qualitat de la informació que es dóna a la societat que comporta conseqüències molt negatives per al dret a la informació de la ciutadania, que és un dels drets fonamentals en qualsevol societat democràtica. No defensa qüestions tan tangibles com poden ser la sanitat, l’educació, l’assistència social o alguns aspectes de la justícia, però –juntament amb altres aspectes de la justícia– és l’argamassa que lliga l’essència democràtica d’una societat. Aquest blog neix per obrir una finestra a la reflexió sobre el dret a la informació. No pretén ser un recull d’acomiadaments, ERO i pèrdues de drets laborals als mitjans, ni tampoc de les manipulacions informatives que es produeixen diàriament. Això ja forma part de la meva activitat com a periodista sindicalista. Aquest blog pretén anar més enllà d’aquesta circumstància personal i vol ser una porta oberta a tot allò que es fa arreu del món en relació al dret a la informació de la ciutadania.

A l’Estat espanyol, ho tenim reconegut a l’article 20 de la Constitució, i, a Catalunya, a l’article 52 de l’Estatut. Aquest diu textualment:
«Article 52. Mitjans de comunicació social.
1.- Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral.
2.- Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya».

Des de l’SPC, s’està promovent, a través dels grups parlamentaris –i d’acord amb els compromisos electorals contrets per algun d’ells–, la creació d’una ponència parlamentària per desenvolupar legislativament aquest article 52. Això, a molts altres països, ja ho tenen resolt des de fa anys, especialment a Europa i també a l’Amèrica Llatina, on hi ha processos endegats de molt interès alguns dels quals ja han culminat amb avenços molt notables. Amb aquest blog pretenc donar un cop de mà a aquesta tasca recollint les iniciatives que arreu del món hi ha en defensa del dret a la informació a la ciutadania. Confio en el vostre interès.