Tag Archives: Eleccions

Informació i eleccions

Quan vostès llegeixin aquest article ja haurà passat el 28-A i ja quedaran pocs dies per als comicis municipals i al Parlament Europeu. En aquest raconet, ja ho saben, acostumo a parlar de periodisme, de dret a la informació, de llibertat d’expressió… I lligant les dues coses em preocupa els pocs compromisos –tret d’honroses excepcions– que els partits assumeixen en aquesta matèria en els seus programes electorals. En aquest blog ja vaig publicar el 15 d’abril un article en el qual feia una comparativa sobre el que deien les candidatures sobre aquestes qüestions.

El futur d’RTVE és l’apartat que recollia més propostes mentre que en la regulació del dret a la informació només hi havia compromisos per part d’En Comú Podem –força amplis, per cert– i del PSOE. En aquest escrit em fixava en ítems com la precarietat laboral, la llibertat de premsa, la reforma de les lleis audiovisuals o el reconeixement dels mitjans comunitaris.

Tot un seguit de qüestions que tornaran a ser sobre la taula per a les eleccions del 26 de Maig. Tot i que en aquest àmbit les competències recauen principalment en el Govern estatal i en els autonòmics, el marge d’actuació de l’Administració Local és prou ample. Tenen responsabilitats en els mitjans locals –de despartidització i de condicions laborals del personal–, en la distribució de publicitat, de forçar les bones pràctiques en diversos àmbits informatius, de promoció de la importància del dret a la informació entre la ciutadania perquè aquesta sigui més exigent en aquest àmbit…

La feina de la UE implica fixar unes regles de joc mínimes per a tots els països de la Unió. Espanya és a la cua d’Europa en matèria de dret a la informació i les autoritats comunitàries haurien de ser molt més estrictes en fer complir les seves directives, fer de Primo Zumosol i protegir la ciutadania europea.

I la ciutadania, de la mateixa manera que mirem què diuen els partits en qüestions que ens són molt tangibles, com la sanitat, l’educació, el treball o l’habitatge, hauríem d’interessar-nos també per saber què diuen sobre dret a la informació perquè només quan aquest ens sigui plenament garantit, tindrem les millors armes per lluitar per la resta de drets i llibertats.

Els periodistes vam presentar les nostres peticions en aquest àmbit per al 28-A i ho tornarem a fer per al 26-M. Però caldria que la societat s’adonés que aquesta no és una assignatura maria que si se suspèn, no passa res. Sense informació (de qualitat) no hi ha democràcia (de qualitat). Això ens jugàvem el 28-A i ens ho tornarem a jugar el 26-M. I cada cop que ens posin una urna per davant.

Article publicat al número 13 de la revista ‘Utopia’ –que es publica a les comarques de la Selva Marítima i l’Alt Maresme– en l’edició d’aquest mes de maig

La periodista Giuliana Sgrena, amenaçada de mort al seu facebook

Les amenaces de mort i els insults a través de twitter no són una especialitat catalana o espanyola. Malauradament també en altres països no gaire llunyans es produeixen aquestes mostres de mala educació i d’odi contra els que no pensen igual. La diferència, aquí, és que de moment sembla que es fa una selecció força selectiva sobre a qui s’ha de perseguir si aquests insults i atacs d’odi comporten alguna mena de delicte per part dels seus autors. A Itàlia ha esclatat un afer que té com a protagonista la periodista Giuliana Sgrena, el nom de la qual va centrar l’actualitat informativa quan va ser segrestada a Bagdad el 4 de febrer de 2005. Al cap d’un mes, el 4 de març, Sgrena era alliberada pels serveis secrets italians en una acció en la qual va resultar mort un dels agents, Nicola Calipari, a part que ella mateixa en va resultar ferida.

Ara la periodista italiana ha tornat a ser notícia perquè ha rebut gravíssimes amenaces a la seva pàgina de facebook. Al marge de dir-li «assassina maleïda» i «t’haurien d’haver deixat marcir en un soterrani a 300 metres a l’Iraq», l’adverteixen que «vigila la teva esquena, som tots assassins». Aquests atacs els ha rebut coincidint amb el fet que Sgrena aspira a entrar al Parlament Europeu en les eleccions del pròxim 25 de maig formant part de la llista que lidera el grec Alexis Tsipras com a candidat a president de la Comissió Europea per part Grup de l’Esquerra Unitària Europea. Episodis com aquest ja els ha viscut Sgrena en altres ocasions com la que detalla el portal web agoravox.it, succeït al 2012.

Podria semblar que aquest episodi no està directament vinculat amb el dret a la informació però cal tenir en compte que el centre de la polèmica neix del fet que un funcionari policial italià va perdre la vida en una acció per alliberar Sgrena d’un segrest derivat de la seva activitat professional com a periodista. Els recents insults i l’exhibició d’odi contra l’ara candidata europea –també ho va ser al 2009–, però, s’assemblen força als excessos que s’han llegit aquí a les xarxes socials on també es demana que es mati a tort i a dret. Ignoro l’actuació de les autoritats italianes per aclarir aquests fets però és evident la parcialitat amb què ho estan fent les d’aquí. El dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat passa perquè els professionals disposin d’un marc regulador adequat per fer-ho i que entre les mesures essencials que ha d’incloure és que ho puguin fer amb la màxima seguretat i sense amenaces ni agressions.

La Federació Europea de Periodistes (FEP) ha presentat per a les eleccions d’aquest diumenge 25 de maig un manifest en defensa del pluralisme i en el qual s’afirma que «no hi ha democràcia a Europa sense independència dels periodistes». Un respecte per al pluralisme als mitjans i a la diversitat d’opinions en el conjunt de la societat acabaria tenint un reflex a les xarxes socials. De fet, a Itàlia, on sí que hi ha una llei reguladora de la comunicació, no hi ha l’atac que contra twitter duen ara a terme les autoritats espanyoles.

El manifest dels periodistes europeus, en català

Explicàvem en la darrera entrada a aquest blog el que hi ha en joc en matèria de llibertat d’informació en les eleccions europees del pròxim 25 de maig, i facilitàvem l’accés al manifest elaborat per la Federació Europea de Periodistes (FEP) en les seves versions en anglès i francès. Ara, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) n’ha fet la versió en català.

La informació també està en joc el 25-M

El belga Guy Verhofstadt, candidat de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) a presidir la Comissió Europea; l’alemanya Ska Keller, cap de llista d’Els Verds; i el també alemany Martin Schulz, que ho és pel Partit Socialista Europeu, han signat el manifest que la Federació Europea de Periodistes (FEP) ha elaborat amb vistes a les pròximes eleccions del 25 de maig per elegir un nou Parlament Europeu. En aquest escrit s’afirma que «la llibertat dels mitjans, el pluralisme, i la independència dels periodistes estan cada cop més amenaçats per les pressions polítiques i econòmiques, així com per la globalització del sistema mediàtic». En aquest manifest –que es pot consultar en la seva versió en francès o en anglès– es detallen diverses reivindicacions entre les quals hi ha la proposta que es condicioni l’adhesió a la Unió Europea al fet que es compleixin les disposicions comunitàries sobre llibertat d’informació: «El respecte de la llibertat de la premsa, del pluralisme i de l’independència dels periodistes condicionen l’adhesió a l’UE. S’han d’impulsar les disposicions necessàries per tal que es pugui fer un registre dels casos de les violacions de la legislació europea en aquest àmbit».

No és que en el conjunt d’Europa la situació del periodisme sigui un paradís. A gairebé tots els països hi ha hagut enormes retrocessos –com constaten els diversos informes sobre l’estat de la llibertat de premsa al món recentment publicats– però en alguns hi tenen legislacions que permeten mitigar els efectes de la crisi que pateix el sector. També la UE disposa de diverses normatives aprovades i el que reclama la FEP –que aplega 320.000 professionals en 39 països– és que des de les institucions comunitàries es vetlli pel seu compliment.

Així, en la declaració de la FEP per al 25-M s’afirma que «no hi ha democràcia sense independència dels periodistes«, que no hi ha «llibertat de premsa sense pluralisme de la informació», i que no hi ha «periodisme de qualitat sense respectar unes condicions laborals dignes». Es recorda que «la informació és un bé públic» i que «no hi ha llibertat de premsa sense transparència». Una de les preocupacions principals que s’hi expressen és la situació dels periodistes a la peça, «especialment fràgils i que han de ser tinguts en compte en les negociacions entre sindicats i patronal».

Seguint les diverses qüestions que es plantegen en aquest text, l’Estat espanyol està en fora de joc en moltes d’elles, tant en l’àmbit laboral com en el d’independència professional. Per exemple, encara no s’ha regulat una qüestió tan bàsica com el secret professional. El respecte als drets d’autoria dels informadors, a la pell de brau, brilla per la seva absència, amb la total indiferència del partit que ara hi governa. Per tant, qui el 25-N tingui tingui la situació de la llibertat d’informació com una de les principals preocupacions a l’hora de decidir el seu vot, ha de saber que –fins ara– només hi ha tres candidats que hagin assumit el Manifest dels Periodistes «per una recuperació de la llibertat i el pluralisme als mitjans europeus» impulsat per la FEP.

Un element que evidencia a la perfecció la malsana situació de la informació a Catalunya i a Espanya és l’existència dels blocs d’informació electoral minutada en els noticiaris de ràdio i televisió públiques, una qüestió totalment desconeguda a Europa. La mobilització professional contra aquest anacronisme heretat de la transició ha estat constant en les darreres cites electorals i ara torna a passar el mateix. A Europa no hi ha cap país que els tingui. Com a molt, les respectives autoritats audiovisuals fan a posteriori informes sobre el comportament dels mitjans en relació a la seva neutralitat en el seguiment de la campanya electoral o sobre la marginació de minories, però mai sota la intervenció de la junta Electoral, com passa a Espanya i a Catalunya.