Rafael Correa posa el dit a la nafra

El president de l’Equador, Rafael Correa, ha afirmat que els mitjans de comunicació «són el poder mediàtic i que com tot poder, necessita una regulació social, cosa que es fa a través de lleis». El mandatari llatinoamericà feia aquestes declaracions en una entrevista publicada al diari El Pais diumenge passat 27 d’abril, realitzada pel periodista Guillermo Altares. Correa responia la pregunta del seu interlocutor sobre la llei de comunicació vigent en el seu país, que havia estat criticada per diversos mitjans i que si la norma suposava un perill per a la llibertat d’expressió. El president equatorià assegurava que «és perfectament legítim tenir una llei de comunicació, que no és una llei de mitjans, que té qüestions tan positives com la professionalització dels periodistes».

Altares li recordava a Correa que un dels deures dels periodistes és criticar el poder i que alguns havien tingut problemes al seu país per haver-ho fet. Val la pena reproduir la resposta textual del president equatorià a aquesta pregunta: «Amb tot afecte, això no és cert. La crítica no se sanciona ni per la llei ni pel Govern. Se sancionen les mentides, la infàmia, la calúmnia, com a Espanya. Es va sancionar el diari El Universo que va dir que el 30 de setembre de 2010, quan gairebé m’assassinen, jo havia ordenat disparar contra pobra gent. Això no és crítica, això és una mentida. I que bé que les lleis sancionin aquesta mentida. Un dels problemes d’Amèrica Llatina és que es menteix i conec la diferència entre la majoria de la premsa europea i la premsa llatina. Vostès no entenen això perquè estan acostumats al nivell ètic de la premsa europea.» La resposta segueix amb una referència al cas Fernando Villavicencio i Cléver Jiménez, criticant les informacions que El País havia publicat sobre l’afer. La darrera referència a l’entrevista –a l’enllaç del primer paràgraf hi ha el text sencer– és quan Correa demana que «em diguin on està el mal de la llei de comunicació. Hi ha censura prèvia? Bé, sí, hi ha censura prèvia per part dels amos dels mitjans de comunicació, per part dels que financen la publicitat. Vegi totes les estadístiques, totes les enquestes que es fan. No es poden queixar de la mala qualitat del servei telefònic perquè els retiren la publicitat. Busqui un periodista que hagi sofert censura prèvia per part del Govern.»

Dues qüestions principals es desprenen de l’entrevista a Correa: la necessitat i la legitimitat de regular el funcionament de la comunicació, com a qualsevol altre poder, i les pressions que reben els periodistes des dels àmbits empresarials i econòmics. Probablement la legislació equatoriana sobre comunicació sigui millorable. Totes les lleis ho són. Però la seva existència permet actuar contra la mentida i la manipulació cosa que a la madre patria no és possible, perquè no hi ha cap llei. Si els organismes reguladors fossin realment independents dels poders polítics i econòmics, encara seria més fàcil lluitar contra les males praxis periodístiques. A Espanya es va tenir la possibilitat de fer-ho als inicis de la transició però per diferents causes –algunes de les quals atribuïbles a la manca de visió de la professió en aquella època– es va perdre l’oportunitat. L’experiència demostra que cada dia que passa és més necessària que mai la Llei Orgànica del Dret a la Informació de la Ciutadania (LODGIC) que alguns estem reclamant des de diversos àmbits des de fa ja un parell de dècades. La majoria de les democràcies ja ho tenen.

Advertisements

Tagged: , ,

2 thoughts on “Rafael Correa posa el dit a la nafra

  1. Pep Martí 30 Abril 2014 a les 14:02 Reply

    Vaig ser present a l’acte del lliurament de l’honoris causa a Correa de la Universitat de Barcelona. Vaig escoltar el discurs i, tot i que sóc molt reticent a l’esquerra “chavista”, em va sorprendre positivament. Vaig veure un home que creía en el que deia, que tenia una visió global de la societat que volia, no adscrit fàcilment al sectarisme, i amb cultura econòmica (de fet, és la seva formació). Diria que no és del tot equiparable a Maduro.

  2. Josca 30 Abril 2014 a les 16:08 Reply

    Home, és veritat que no és “del tot equiparable a Maduro”. És quasi impossible. Però tot i respectant que el Quico hi enten molt més, vaig conèixer fa poc més més d’un any a Guayaquil uns clars repressaliats per Correa per publicar crítiques dures (que crec mereix) i no pas calumnies ni infàmies. Són gent sense cap altra interés que el seu país, no pas “representants d’interessos econòmics” .
    Al final el paper i les entrevistes ho aguanten tot i no tenen rèplica. Això ha passat aquí. Que em perdoni la meva “alma mater”, la UB, però nomenar-lo Honoris Causa sense un bri de crítica en les intervencions em sembla com a mínim frívol. Això mateix vaig tenir l’ocasió de manifestar-li dilluns a uns dels protagonistes per part de la UB, l’amic i admirat professor Joan Tugores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: